Les fèrtils terres d'Alcanar, situades a l'extrem sud de Catalunya, al costat del riu Sénia, ja van ser conreades des de temps molt antics. Un testimoni d'aquests aprofitaments el trobem al poblat íber de la Moleta del Remei, situat al costat de l'ermita del mateix nom i que va estar envoltat d'oliveres que durant segles van ser el cultiu majoritari de la població.
Benicarló està situat al costat del mar Mediterrani, a la comarca del Baix Maestrat, i és conegut des dels temps dels àrabs per la seva riquesa agrícola, per les hortes i per les sénies. Els ilercavons, des del Puig de la Nau, ja van establir comerç amb els fenicis i grecs, que segurament van portar les oliveres a aquest territori. La seva gran riquesa agrícola actual està en l'horta: carxofes i cítrics, però en les zones de secà encara queden oliveres, garrofers i ametllers.
Sant Jordi està situat al nord de la província de Castelló, arribant a tocar el riu Sénia. En el seu terme municipal hi ha una elevada concentració d'oliveres, algunes de les quals van ser plantades pels romans i conreades per totes les civilitzacions, sent 153 el nombre total d'Oliveres Mil·lenàries que es troben repartides, però sobretot a les partides Muntells, Fontanals, Mas Na Cabanes i Mas d'en Pons.
Área els Muntells
Càlig, a la comarca del Baix Maestrat, està al nord de la Comunitat Valenciana i, dins del seu terme alberga un ric patrimoni natural, cultural i paisatgístic, en què tot i les transformacions de cultius que hi ha hagut últimament, encara queden un elevat nombre de finques d'oliveres. Dintre d'elles, cal destacar l'existència de 56 Oliveres Mil·lenàries inventariades, sobretot a les partides Pou Bonet, Pedralta, Crevetes, Solanes i Cabanils.
El municipi de Canet lo Roig, situat a la comarca del Baix Maestrat, és el que té el major nombre d'oliveres mil·lenàries de tota la Comunitat Valenciana: 1.131 el 2019 i, alguns d'ells, són dels més monumentals. Per això, amb la col·laboració dels propietaris, l'ajuntament i la Mancomunitat Taula del Sénia, s'han habilitat 3 àrees i a més una ruta (SL-V58) per admirar el paisatge i els millors exemplars.
Traiguera, situat al nord de la Comunitat Valenciana, a la comarca del Baix Maestrat, compta amb una gran extensió d'oliveres en el seu terme municipal, algunes de les quals van ser plantades pels romans i a més es concentren al voltant de l'antiga Via Augusta romana al seu pas pel municipi. Actualment són 589 els exemplars que figuren inscrits en l'Inventari d'Oliveres Mil·lenàries del Territori Sénia, principalment en les partides Freginals, Albagues, Pla d'en Bord, Mas de la Sansa, Vilagrossos, Basqueres, Mas de Caperó i la Castella.
Sota els impressionants penya-segats de Parc Natural del Penyal de Ifach, fins a les parets de Cap d'Or, accedim a un món submergit de desbordant vitalitat i colorit: Arcs que s'obrin en les roques com a originals finestres al blau, suaus veriles que descansen en fons lluminosos, pronunciats tallats que ens conviden a deixar-nos balancejar ingràvids en el nostre descens o restes d'embarcacions afonades qui sap quan i que alberguen vida; en definitiva, paisatges on es combinen els colors de la naturalesa submergida per a oferir-nos un espontani quadre del millor i més pur Mediterrani.
En el cor de la Costa Blanca, on el turisme és tal vegada el més intens de tota la Comunitat, ens resultarà grat descobrir com els seus fons són també dels més espectaculars. Així succeeix amb les rutes proposades a Altea i Benidorm, en les quals podrem trobar xicotetes coves on mai perdrem la llum, illes repletes de vida submergida, abundància d'espècies només comparables en grandària i varietat amb destinacions més llunyanes de la costa i una infinitat d'emocionants satisfaccions per als amants de la naturalesa marina.
Aquest impressionant enclavament davant les costes de Dénia i Xàbia acull excel·lents zones de busseig. Hi trobarem des de senzilles coves de pòrtics bells i jocs de llums fins a parets verticals, que descendeixen a un fons marí de laberints de túnels i grutes on les grans roques de despreniment dibuixen entretinguts recorreguts en què serà habitual trobar-se amb meros, daurades, llobarros, corbines, llagostes, déntols, escórpores, morenes, polps, eriçons, entre d'altres.
Castelló, replet de camps de tarongers que li donen el seu característic perfum, pot sentir-se orgullós de comptar amb costes quasi verges i platges pràcticament desertes a l'interior d'espais naturals protegits, i sobretot, en el que a fons marins es refereix, d'un dels llocs més emblemàtics del Mediterrani, la Reserva Marina de les Illes Columbretes. Situades enfront de les costes de Castelló, les Illes Columbretes formen un xicotet i paradisíac arxipèlag d'origen volcànic que deu el seu nom a l'en altre temps abundància de colobres.