Eixint des del port d'Altea rumb al sud, poc després de passar el far de l'Albir, la paret del litoral dibuixa una curiosa forma semblant al cap d'un elefant davall de la qual es troba submergida la cova del mateix nom, encara que nosaltres seguirem un poc més endavant i fondejarem enfront de l'entrada a una altra cova, coneguda com del Nan. 

Aquesta excel·lent immersió té lloc en la cara nord del Penyal d'Ifac i es caracteritza per un fons rocós format per grans pedres disposades de tal manera que creen bonics contrallums i curioses formes, encara que el nom el pren dels arcs que s'han format en algunes d'aquestes enormes roques on sens dubte, i si la visibilitat acompanya, ens fascinarà el captivador ambient que generen.

Als peus del Parc Natural del Penyal d'Ifac, on comença la senda, trobem la Cala El Racó, preciosa platja de cudol. La seua orientació sud-sud-est, a l'abric dels vents de llevant, i la seua excepcional qualitat, tant de visibilitat com de vida, fan d'ella un lloc idoni per a senzilles immersions, per la qual cosa és molt freqüentada també per bussejadors en aprenentatge.

Deixant Xàbia, direcció sud, arribem a la localitat de El Poble Nou de Benitatxell on seguim les indicacions de la urbanització “Cumbres del Sol”, a la part alta d'una muntanya amb espectaculars vistes, de la qual haurem de descendir per una xicoteta carretera amb fortes pendents – atenció als frens. Només arribar al nivell del mar, tenim a la dreta l'entrada a una cova, seguint unes escales. Ens podem equipar fora i, aletes en mà, entrar amb compte, trobant als pocs metres un forat o toll d'uns tres metres de diàmetre, on comença la immersió.

La cala de El Tangó, també coneguda com El Pope, ens ofereix una bona ocasió per a una entretinguda i senzilla immersió des de platja.

La cala es troba molt prop del club nàutic, al costat de l'espigó exterior del port i als peus d'un restaurant, i la seua major dificultat resideix precisament a arribar a l'aigua amb el pesat equip de busseig ja que cal sortejar algunes roques exteriors.

Només passar l'illa del Portixol, en direcció al Cap de la Nau, trobem un xicotet illot, la Mona de l’illa, marc d'aquesta nova porta al blau. La immersió consisteix a donar-li la volta i per a això el més convenient és fondejar enfront d'ell, de manera que si ens queda a uns 120º, en descendir pel cap de l'àncora probablement trobarem l'entrada a una xicoteta cova, en realitat una ximenera que, començant a uns onze metres ascendeix fins a uns set metres on hi ha unes obertures que creen bonics efectes lluminosos.

En l'incomparable marc de la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni i prèvia obtenció del corresponent permís, proposem aquesta interessant immersió que podem començar en un xicotet tàlveg al peu del penya-segat de la reserva, en un punt conegut com la Cullerà per la mossegada que apareix en la seua paret. Descendirem a un fons d'uns nou metres i només eixir del tàlveg en direcció al cap, i seguint la paret, trobarem l'entrada a una gran cova on sol haver-hi cigales grans, corbines i algun congre.

En les costes valencianes són possibles, entretingudes i, en ocasions com aquesta, sorprenents immersions amb vertadera abundància de vida. La característica comuna dels fons del litoral és la contínua presència de substrat arenós que a vegades es veu esguitat de formacions rocoses a manera d'illots o llengües de pedra que no solen suposar variacions de cota de més de tres o quatre metres respecte al fons.

La ruta d'immersió amb equip autònom començaria en la mateixa boia d'ancoratge número 8 que, al costat d'un promontori rocós a tan sols quatre metres de profunditat, cau ràpidament fins als 15 metres. Es proposa prendre rumb a la punta nord de l'illa, en el camí de la qual trobem profusió de grans pedres i plataformes rocoses que, en configuració laberíntica, amaguen enormes llagostes que es protegeixen dels omnipresents meros.

Des del punt d'aconratge localitzat en la rada de l'Illa Grossa, prenem rumb al canal que, entre aquesta i el primer illot anomenat El Mascarat, ens porta a mar obert. Amb la finalitat d'aprofitar l'aire, convé anar nadant fins al principi del canal per a allí submergir-nos, encara que caldrà valorar la possible existència de corrent cap a fora que de ser molt intensa aconsellaria no eixir de la cala. En un altre cas trobarem un fons poc profund que, a manera d'un corredor rocós, ens sorprén immediatament per l'abundància de vida, amb presència de sargs, vaques serranes, corbines...