Vapor de transport britànic enfonsat l’any 1917 per l'acció implacable de l’U-64, conegut submarí alemany que va sembrar de terror rutes de la navegació mediterrània, aquest vaixell enfonsat descansa partit en dues meitats a una profunditat màxima de -33 metres sobre un llit d'arena. El seu grau de dificultat general aconsella reservar aquesta immersió a bussejadors experimentats, que podran gaudir de la majestuosa quilla, l’hèlice i l’àncora d'estribord, si la visibilitat és favorable.

Extraordinària immersió en la qual podrem gaudir dels vistosos contrallums que una sèrie d'arcs i congosts de roca generen en l'illot submergit. En aquest fons marí en el qual s'alterna el substrat rocós amb altres d'arena podem veure escórpores, sargs i salpes i és probable trobar-se amb algun mero escorredís. En la paret de l'illot es multipliquen els xicotets clevills i forats on es poden veure crustacis com llagostes i xitxarres de mar, així com corbines i morenes.

Els bussejadors tècnics tindran l'ocasió de submergir-se en alguns dels derelictes o vaixells enfonsats durant la Primera Guerra Mundial en aigües pròximes a la Vila Joiosa. Són 6 vaixells de càrrega o mixts de càrrega i passatgers amb eslores entre 68 i 122 metres que van ser presa de la punteria del submarí alemany U-64 i que ara reposen a profunditats entre - 65 i - 95 metres de profunditat, alguns encara en molt bon estat estructural.

L'illa, davant del personalíssim skyline de Benidorm, amaga nombrosos punts de molt bon busseig, amb l'avantatge a més d'oferir diferents orientacions i per tant de refugi segur amb condicions de mar o de vent variables. Totes les seues immersions destaquen per la claredat de l'aigua, ací hi ha una visibilitat de més de 30 metres i la vida desborda cada racó, amb cortines de castanyoletes xicotetes, núvols de sargs i bancs de salpes. Fons marins amb molt de caràcter i bellesa.

Cala xicoteta i pintoresca en què podrem submergir-nos des de costa, sense necessitat d’embarcació. Prenent com a referència la paret de l'esquerra travessem, a uns -3 metres, un xicotet arc rocós i continuem recorrent les nombroses roques de grans mides que jalonen el recorregut i on apareixen buits ocupats per polps i alguns crustacis com la llagosta lluïsa. A mesura que ens separem de la paret el fons marí apareix cobert de posidònia, albergant espècies com el peix agulla i la sépia.

A aproximadament 6 milles de les Illes Columbretes, en mar obert, la lava volcànica s'ha depositat en el fons marí generant un paisatge de canons rocosos, arcs i coves, tot això envoltat per aigües de transparència absoluta que acullen una varietat explosiva de fauna com ara barracudes, déntols i immensos grups de sargs i vidriades, mentre que el substrat es presenta delicadament cobert de vegetació acolorida.

Dos vaixells de càrrega de 50 metres d'eslora enfonsats l’any 1995 a profunditats entre -21 i -16 metres ofereixen al bussejador l'ocasió d'experimentar les sensacions úniques de veure restes històriques mentre ens veiem rodejats de núvols de peixos que troben en aquestes estructures el seu alberg ideal. Podrem endinsar-nos en el pont i la coberta escortats per infinitat de castanyoletes, i observar com els sargs envaeixen els buits mentre els espirògrafs i els nudibranquis s'assenten discrets en el buc.

Quasi en el límit exterior de la Reserva Marina de Tabarca, en el punt GPS 38º09.231' N / 0°25.902' W, la sonda delata la presència d'una llosa de roca que amb una grandària d'uns 50 metres de llarg per uns huit metres d'ample, destaca sobre el llit d'arena a 25 metres de profunditat.

A un centenar de metres de distància des de la boia d'ancoratge de la immersió de La Llosa, i prenent rumb d'uns 100°, després d'un parell de minuts de navegació submarina que intentarem realitzar a la mínima profunditat per a poder veure el fons, arribem a la que es coneix com la segona Llosa. Es tracta d'un gran escaló vertical que cau des d'uns 32 metres fins a uns 43 metres.

La Llosa és una muntanya afonada amb el vèrtex a uns set metres de profunditat, situada a pocs centenars de metres de l'illa de Benidorm, amb la qual guarda una gran semblança en la seua forma i disposició. En el seu vessant est té una pronunciada caiguda fins a un fons de 30 metres, mentre que en la cara oest l'augment de profunditat és més progressiu i suau en forma de vessant.