Alqueria medieval fortificada amb tres troneres i una torre de guaita als cantons. Aquest edifici, adquirit per Alfons de Borja i Castro, fill menor de Francesc de Borja, es va construir durant el segle XIV i va ser la residència d’estiu dels Ducs Reials, convertida en alqueria senyorial de recreació i caça.
La Casa Artigues, d’una notable família local de farmacèutics, és un edifici del segle XVIII situat en ple cor del nucli antic de Xàtiva. L’edifici posseeix tres elements patrimonials destacats, com són la marquesina d’estil eclèctic que mescla modernisme i neogòtic, el famós retaule ceràmic dels personatges il·lustres de la ciutat i les prestatgeries modernistes, úniques a tota la ciutat.
L’Ermita de Santa Anna, ubicada al terme de la Llosa, a Xàtiva, es va construir a meitat del segle XVI, en estil gòtic flamíger, amb el suport de la família dels Borja, i conserva els escuts de Xàtiva i de València.
La torre és un dels últims testimonis de l’antiga muralla medieval de Gandia. La Torre del Pi és una de les últimes restes de la segona muralla de Gandia del segle XVII. Va ser el duc Francesc de Borja qui en va encomanar la construcció l’any 1543. Es tracta d’una torre amb forma circular la funció de la qual era, principalment, defensiva. La torre es troba al carrer Sant Rafael, des d’on es pot apreciar l’enorme monument fortificat. A la part de darrere de la torre es troba el pati de les Escoles Pies.
L’Antiga Universitat o Escoles Pies és un dels edificis més importants del centre històric de Gandia i se situa en una plaça al final del Carrer Major de Gandia, que és el carrer comercial més important de la ciutat. L’edifici de les Escoles Pies va començar sent la primera universitat de Gandia i la primera universitat jesuïta del món.
La casa taller de José Luis March, al barri del Carme, en ple centre històric de València, se situa a l'entorn de la muralla àrab del segle XI.
La Casa del Bou a Albalat de la Ribera, del segle XVIII, passa per ser la casa particular més antiga de la localitat. Deu el seu nom al cap de bou que presidix l'entrada principal a la part interior. L'edifici destaca, no només pel seu valor històric (és una de les poques cases senyorials que es conserven a la localitat), sinó també pel seu valor arquitectònic i tècnic: es tracta d'una casa rural compacta de pisos paral·lels a la façana i un eix transversal centrat a la planta.
La fàbrica de Vinalesa va constituir la major temptativa de modernització i millora dels mètodes utilitzats per a la filatura i torçal de la seda a la València del segle XVIII. La seua construcció es va derivar del privilegi atorgat en 1769 al tècnic d'origen francés Guillermo Reboull, per tal d'aplicar-hi els mètodes més innovadors que havia introduït a França Jacques Vaucanson. La iniciativa va ser finançada per Josep Lapayese, comerciant d'origen francés establert a València, que va assumir finalment la direcció de l'empresa.
La creació del Col·legi-Seminari de Corpus Christi està directament relacionada amb el gran esforç de renovació i reforma de l'Església Catòlica impulsat per la celebració de l’importantíssim Concili de Trento. Un colp nomenat arquebisbe de València, Joan de Ribera, es va aplicar promoure les noves disposicions conciliars, que no eren acceptades per tots, sobre les bases establertes amb gran esforç, pel seu antecessor, el sant arquebisbe Tomàs de Villanueva.
El barri de Velluters deu el seu nom a l'ofici majoritari dels seus residents: l'ofici seder (velluter en valencià), i de l'alta concentració de telers que allà tenien lloc.
Durant el segle XV i XVI, esta indústria es desenvolupa a la ciutat al mateix temps que el barri es forma i s'adapta a les necessitats de la seda. L'activitat industrial es realitzava en cases taller, com ara el Palau Tamarit.