Prop del parc d'oci, el Museu de l'Havanera i el Centre d'Interpretació de la Indústria Salinera, es troba l'inici de la Via Verda. Prompte veurem les enormes muntanyes de sal i passarem entre les Llacunes de la Mata i Torrevella, vorejant aquesta última, considerada la llacuna salada més gran d'Europa, amb més de 7 km de longitud i 25 de perímetre. Aquest parc natural és un dels més importants de la Comunitat Valenciana i el de major extensió de llacunes després de l'Albufera de València.

Sobre una complexa orografia es va construir durant la dictadura de Primo de Ribera aquest ferrocarril que significava un repte per a l'enginyeria de l'època. Les obres d'infraestructura es finalitzaren l’any 1932, però la guerra civil va suposar la seua paralització i l'estesa de les vies mai va arribar a executar-se. Informes en els anys 60 van desestimar la seua continuació i el seu traçat, fins que a l’any 1984 l'antiga plataforma va quedar per a altres fins. 

Ruta molt curta que recorre l'entorn periurbà de la ciutat d'Ibi, on s'alternen bancals d'ametlers i oliveres. L'antiga via abandonada discorre per l'àmplia vall agrícola que separa la serra del Menejador (al nord) que forma part del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, i la serra del Quarter al sud.

També coneguda com la Via Verda de les Virtudes, el nom de Xixarra ve de l'apel·latiu que tenien tots els trens alacantins pel seu aspecte exterior i en referència al monòton soroll de les locomotores comparades amb el so de les xitxarres que abundaven al llarg de tot el trajecte.

Formava part de l'antic traçat que cobria dos diferents ferrocarrils connectats entre si: el que recorria Villena-Alcoi-Yecla i la línia Alcoi-Gandia. Ambdós s'unien a Muro del Comtat.

Està construïda sobre l'antic ferrocarril Alcoi-Alacant que permetia l'exportació dels productes manufacturats d'Alcoi. Des del moment que deixem la ciutat, el recorregut s'acosta al parc Natural del Carrascar de la Font Roja, gaudint de la gran diversitat paisatgística de l'entorn, circulant entre pins, carrasques, aurons, freixes i roures valencians. 

Aquesta Via Verda va ser inaugurada en un primer moment com un recorregut dins de la xarxa de Camins Naturals. Segueix el traçat de l'antic ferrocarril Carcaixent-Dénia que transportava taronges fins als ports de Gandia i Dénia per a la seua exportació.

Dels 66 km del traçat ferroviari que tenia el “trenet Carcaixent-Dénia” només han pogut ser recuperats 13 que corresponen al tram Els Poblets-Dénia (Via Verda de Dénia) i al tram entre Gandia i Oliva. Aquest últim conegut com la Via Verda de la Safor, recorre els preciosos tarongerars entre les dues poblacions, a més de permetre'ns conéixer els extraordinaris conjunts monumentals d'ambdues ciutats, en especial el Palau dels Borja a Gandia i la Casa Mayans, subseu del Muvim, entre altres. Monuments i museus que mereixen una detinguda visita.

Al nord de la ciutat de València es conserva encara una part important de l'Horta Valenciana, la Vega del Túria, com s’anomenava antigament. Circula entre cultius típics entre els quals destaca la xufa amb la qual s’elabora la preada orxata d'Alboraia.

Sobre l'antic traçat del ferrocarril que unia Llíria i València, el tram de la qual estava en desús al seu pas pel terme municipal de Benaguasil, es van realitzar durant l’any 2014 les adequacions necessàries per a convertir-lo en Via Verda.

L'itinerari s'inicia en l'edifici de l'antiga estació ferroviària de Llíria i finalitza en el Molinet, antic baixador de Benaguasil, prop de la fàbrica de paper. En aquest punt es disposa d'una àrea de descans, a l'ombra dels arbres, taules i aparca bicis.

La Via Verda de Ojos Negros és la més llarga d'Espanya. Té el seu origen en les mines d'Ulls Negres, en Sierra Menera (Terol) i finalitza a Sagunt. Es transportava per ferrocarril el mineral de ferro des del seu origen fins al port de Sagunt i va estar funcionant a penes cinquanta anys. Va ser inaugurat l’any 1907.