El Museu del Palmito d'Aldaia (MUPA) es troba a la Casa de la Llotgeta. El MUPA és el primer i únic museu d'Espanya dedicat a l'artesania del palmilto i, des de 2015, pertany al Sistema Valencià de Museus.

Es tracta d'una antiga fàbrica de rajoles que té el seu origen en l'any 1924. L'empresa va estar funcionant fins a la dècada dels 90, moment en què l'Ajuntament va adquirir els terrenys i va iniciar el procés de rehabilitació. A més, es va procedir a l'execució del museu, que va passar a formar part del Sistema Valencià de Museus de la Generalitat Valenciana.

La Llotja de la Seda és l'edifici d'estil gòtic més destacat de la ciutat de València. Està situat en el seu centre històric. Es va començar a construir el 1483 per Pere Compte i Joan Ibarra, a iniciativa del municipi.

La Casa Museu de la Seda de Requena es troba a l'antiga seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda d'esta població i constituïx el testimoni més significatiu de la història sedera requenenca. L'esplendor de la seua sederia va derivar en la fundació del seu Col·legi de l'Art Major en 1725, que es va constituir com una institució independent als seus equivalents a València o Toledo.

El Museu Catedralici Diocesà de València, creat el 1761, és un museu d'art sacre que es troba a l'interior de la Catedral de València. L'edifici conserva restes de l'arquitectura del segle XIII al XIX, i conté obres d'art i altres testimonis històrics de gran interés.

El Camí de la Llana, o més conegut com el Camí de Requena, és probablement el més antic i millor documentat, així com el que posseeix una major consistència històrica quant al seu traçat, ja que tant romans com àrabs el van utilitzar com a via de pas i, posteriorment, els mercaders per a comerciar amb la llana.

El Camí dels Sagrats Corporals de Llutxent a Daroca (Aragó) segueix la ruta d'una de les llegendes medievals més antigues i sorprenents de la cultura valenciana. Basat en el miracle dels Corporals, relatat en un manuscrit de 1340, aquest camí comença al monestir de Corpus Christi o de Santo Domingo i segueix la ruta que una mula, carregada amb els draps sagrats, va seguir fins a Daroca on estan depositats en l'actualitat.

La Ruta dels Monestirs de València (Senda de Gran Recorregut GR-236) és un camí històric i religiós d'origen medieval que ha sigut recuperat i senyalitzat per a poder realitzar-lo a peu, amb bici, a cavall i en automòbil. Aquest itinerari enllaça cinc monestirs valencians: Santa Maria de la Murta a Alzira, la Valldigna a Simat, Aigües Vives a la Barraca (Alzira), Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir i el convent de Santo Domingo a Llutxent.

Dels 66 km del traçat ferroviari que tenia el “trenet Carcaixent-Dénia” només han pogut ser recuperats 13 que corresponen al tram Els Poblets-Dénia (Via Verda de Dénia) i al tram entre Gandia i Oliva. Aquest últim conegut com la Via Verda de la Safor, recorre els preciosos tarongerars entre les dues poblacions, a més de permetre'ns conéixer els extraordinaris conjunts monumentals d'ambdues ciutats, en especial el Palau dels Borja a Gandia i la Casa Mayans, subseu del Muvim, entre altres. Monuments i museus que mereixen una detinguda visita.

Al nord de la ciutat de València es conserva encara una part important de l'Horta Valenciana, la Vega del Túria, com s’anomenava antigament. Circula entre cultius típics entre els quals destaca la xufa amb la qual s’elabora la preada orxata d'Alboraia.