La trena borgiana és un dolç típic de la ciutat de Gandia que combina sucre amb ametlla picada molt fina i cabell d’àngel.
En l’Edat Mitjana, la riquesa de les ciutats incipients es mesurava, més que per l’or, pels productes de producció pròpia amb què aconseguien comerciar. En aquella època, un dels béns més preuats era el sucre. Ingredient que resultava exòtic i, a més, car.
A la Plaça de les Escoles Pies, enfront de les portes de l’Antiga Universitat, trobem un conjunt escultòric integrat per cinc estàtues fetes en bronze, obra de Manuel Boix, que representen cinc dels membres més cèlebres de la família Borja: els papes Calixt III i Alexandre VI, els seus fills Cèsar i Lucrècia de Borja i el IV duc de Gandia i patró de la ciutat, Francesc de Borja. Les estàtues es van col·locar a la Plaça de l’Antiga Universitat el 1998.
Alqueria medieval fortificada amb tres troneres i una torre de guaita als cantons. Aquest edifici, adquirit per Alfons de Borja i Castro, fill menor de Francesc de Borja, es va construir durant el segle XIV i va ser la residència d’estiu dels Ducs Reials, convertida en alqueria senyorial de recreació i caça.
L’Hospital de Sant Marc va ser una institució per a pobres i viatgers que va estar actiu durant més de 600 anys, des del segle XIV fins a 1973. La fundació d’aquesta institució és anterior als Borja, encara que s’atribueix al Duc Alfons el Vell. La mare de Francesc de Borja va adquirir diverses vivendes annexes a l’hospital per tal d’ampliar-lo. L’ampliació va culminar amb el seu fill.
El monestir de Santa Clara és un convent de clausura, habitat per monges de Les Clarisses. És un edifici d’estructura gòtica, restaurat en 1967. Ha estat declarat Bé de Rellevància Local.
La Catedral de Santa Maria de València, coneguda popularment com la Seu, és seu de l’arquebisbe de València i està dedicada, per desig de Jaume I, a l’Assumpció de Maria. Va ser consagrada en 1238 per part del primer bisbe de València posterior a la Reconquista, Fra Andrés d’Albalat.
El Palau dels Sanç és una de les joies arquitectòniques més apreciables del gòtic civil valencià del segle XV. Cap a l’any 1400, l’alqueria pertanyia al ciutadà de Xàtiva Jaume Vallés, qui li va donar el nom, però després va passar als cavallers Sanç d’aquesta ciutat, senyors de molts llocs. L’edifici, de planta rectangular, destaca per les elegants finestres coronelles de la façana, típiques de la Corona d’Aragó (una, triforada o de
El Reial Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, situat al terme municipal d’Alfahuir (València), s’alça sobre el turó de Cotalba, en un entorn natural privilegiat i a uns huit quilòmetres de Gandia. És de propietat privada i està obert al públic des de l’any 2005, mitjançant acord amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna es troba situat a Simat de la Valldigna i va ser fundat per Jaume II d’Aragó en 1298. Roderic de Borja, el papa Alexandre VI i Cèsar de Borja van ser abats d’aquest monestir.
L’edifici, de planta rectangular, destaca per la seua construcció: sostre amb voltes clàssiques de maó refractari, espai diàfan, grans vidrieres… En l’actualitat, l’edifici, que es troba la municipi de Castelló de Rugat, a la província de València, alberga el Museu-Taller de la Ceràmica de Gerres i s’hi troben restes de les excavacions arqueològiques del Palau Ducal dels Borja. El museu té una exposició permanent de ceràmiques fabricades a la localitat i és on s’emmagatzemen les peces del Palau dels Borja recuperades durant la seua restauració.