El monestir de Santa Clara és un convent de clausura, habitat per monges de Les Clarisses. És un edifici d’estructura gòtica, restaurat en 1967. Ha estat declarat Bé de Rellevància Local.

La Catedral de Santa Maria de València, coneguda popularment com la Seu, és seu de l’arquebisbe de València i està dedicada, per desig de Jaume I, a l’Assumpció de Maria. Va ser consagrada en 1238 per part del primer bisbe de València posterior a la Reconquista, Fra Andrés d’Albalat.

El Palau dels Sanç és una de les joies arquitectòniques més apreciables del gòtic civil valencià del segle XV. Cap a l’any 1400, l’alqueria pertanyia al ciutadà de Xàtiva Jaume Vallés, qui li va donar el nom, però després va passar als cavallers Sanç d’aquesta ciutat, senyors de molts llocs. L’edifici, de planta rectangular, destaca per les elegants finestres coronelles de la façana, típiques de la Corona d’Aragó (una, triforada o de

El Reial Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, situat al terme municipal d’Alfahuir (València), s’alça sobre el turó de Cotalba, en un entorn natural privilegiat i a uns huit quilòmetres de Gandia. És de propietat privada i està obert al públic des de l’any 2005, mitjançant acord amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.

El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna es troba situat a Simat de la Valldigna i va ser fundat per Jaume II d’Aragó en 1298. Roderic de Borja, el papa Alexandre VI i Cèsar de Borja van ser abats d’aquest monestir.

L’edifici, de planta rectangular, destaca per la seua construcció: sostre amb voltes clàssiques de maó refractari, espai diàfan, grans vidrieres… En l’actualitat, l’edifici, que es troba la municipi de Castelló de Rugat, a la província de València, alberga el Museu-Taller de la Ceràmica de Gerres i s’hi troben restes de les excavacions arqueològiques del Palau Ducal dels Borja. El museu té una exposició permanent de ceràmiques fabricades a la localitat i és on s’emmagatzemen les peces del Palau dels Borja recuperades durant la seua restauració.

El Palau Ducal dels Borja està ubicat en la part alta de Castelló de Rugat, a la Plaça Palau. Va ser la família Bellvis qui el va construir als segles XIV i XV. Posteriorment, va passar a la família Borja, qui el va ampliar i millorar. Aquesta família es va utilitzar com a residència d’estiu. Van ser quatre les generacions del Borja que van gaudir d’aquest palau. Finalment, la propietat va passar als Frasquet, una família de terratinents locals, que van ser els últims propietaris de l’immoble.

La Casa Artigues, d’una notable família local de farmacèutics, és un edifici del segle XVIII situat en ple cor del nucli antic de Xàtiva. L’edifici posseeix tres elements patrimonials destacats, com són la marquesina d’estil eclèctic que mescla modernisme i neogòtic, el famós retaule ceràmic dels personatges il·lustres de la ciutat i les prestatgeries modernistes, úniques a tota la ciutat.

La Casa de l’Ensenyança es va construir a Xàtiva a meitat del segle XVIII, concretament en 1758, per disposició del l’arquebisbe Majoral per a ajudar aquells de classe humil a poder estudiar.

L’edifici presenta una portada barroca de pedra i un escut heràldic del fundador de la institució educativa, l’Arquebisbe Majoral, i va mantenir l’activitat com a institució educativa fins a finals del segle passat.

Sant Feliu és una de les esglésies més antigues del Regne de València. Es va construir en 1265, després de la conquista cristina de Jaume I, coincidint amb l’expansió del gòtic per terres valencianes. Es troba a la falda del Castell de Xàtiva. Es va alçar sobre les restes de la antiga catedral visigòtica.